Introducció: el viatge

És un viatge fantàstic, alguns diuen que és “el viatge”, 10.000 km, 5.000 d’ells per unes carreteres fantàstiques (sovint a uns exasperants i inexplicables 50 km/h), amb uns paisatges increïbles i on de tant en tant s’hi creua un ren sense pressa (compte amb aquestes bèsties!!!). Els altres 5.000 km són per les autopistes i carreteres que travessen França, Alemanya i Dinamarca, molt menys excitants i divertits, però als que també es possible trobar-hi l’encant que li manca a l’autopista: tot es qüestió de sortir a dormir fora i cercar poblets de petites dimensions (siguin a França o Alemanya), és una mica més lent però notablement més distret.

Clar que es poden estalviar molts quilòmetres si a Narbona s’agafa l’autozug, un tren alemany que en 23 hores et porta a tu i la moto fins Hamburg (i que també fa el recorregut en sentit invers alguns dies de la setmana). Es recomanable fer la reserva amb prou temps perquè altrament resulta difícil trobar places. Ah! A l’autozug et donen una ampolleta de Cabernet Souvingon chilè per persona – de no mala qualitat, val a dir-ho – però el restaurant en manifestament millorable, en qualitat, dimensions i tracte.

Si en lloc del tren a Narbona decidiu creuar França, recomano l’autopista, que és cara però t’estalvies les carreteres nacionals franceses, consistents en curts trams de 500 m que connecten rotondes tant absurdes com innecessàries. També resulta aconsellable sortir de l’autopista per dinar, sopar o dormir en algun hotelet de petites dimensions. Els restaurants de les autopistes franceses són tant dolents, cars i desagradables com els de les nostres, l’única diferència és que parlen francès.

En canvi, a Alemanya, les autopistes són gratuïtes (cosa gens menyspreable), situació que es perllonga fins al Cap Nord. Només al voltant de Trondheim (Noruega) hi ha autopistes de pagament, però (miracle!) les motos no paguen (que n’aprenguin!).

A Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia, la velocitat està fortament limitada, a les autopistes 100 o 110 km/h, a les carreteres 90 km/h i a molts (però molts) punts a 60 o 50 km/h: són zones “urbanes” que a vegades estan formades per 4 o 5 cases repartides en 5 km, però aquesta gent és així, que hi voleu fer... A molts punts hi ha radars, perfectament senyalitzats, però fotografien el vehicle pel davant... Ara, la policia disposa d’uns canons d’infraroig que capten la velocitat des de més d’un quilòmetre i si et passes, t’aturen amablement i et posen una multa (a pagar allà mateix amb targeta de crèdit) que pot arribar a superar els 600 euros.

La nostra experiència es basa en el viatge amb dues motos, una Honda Paneuropea i una Harley Davidson electra glide, dues motos pesants, ruteres, sense gaires inquietuds per a la velocitat (al menys la Harley), però amb bona capacitat de càrrega: dues maletes laterals, un cofre i la bossa sobre el dipòsit, en principi suficient per portar tot allò que cal deixant a casa les coses supèrflues. Cal pensar, a més, que en cas de necessitat es pot comprar qualsevol cosa que hom trobi a faltar.