700 km. La carretera deixa la costa i segueix cap al nord fins Overtomea, on es pot anar per Finlàndia o Suècia (les dues carreteres són paral·leles al riu, una per cada cantó: la finesa és molt millor pel que fa al ferm). A llarg d’aquesta carretera el bosc va desapareixent i comença la tundra, el paisatge canvia poc a poc. I ojo! Aquí es comencen a trobar rens que es poden creuar a la carretera sense altre avís que el seu pas parsimoniós – i s’hi poden quedar una estona -. Són veritablement un perill i per tant, cal anar amb compte i tenir-hi present constantment.
A partir d’aquí fins al Cap Nord les benzineres estan força distanciades. Anoteu-les sobre el mapa (busque-les a Google maps abans de sortir de casa), no sol haver-ho problema però hi pot haver 60 km entre una i altre.
Si us atureu a Pajala, a la plaça hi ha una webcam normalment activa: podeu fer allò de trucar a algú de casa que estigui connectat a internet i saludar-lo tot dient-li: - Som a Pajala!
La ruta passa per Enontekio: penseu que a Finlàndia és una hora menys que a Suècia, la qual cosa no és una ximpleria si s’acosta l’hora de sopar. Us ho dic perquè aquella nit (nit amb llum però nit al cap i la fi) vam sopar papates fregides de bossa i una cervesa. Una pena!
I segueix cap a Alta (Noruega), a la costa del mar de Nord. Ja heu arribat als fiords i el paisatge és diferent. Ja sou a la tundra! Alta té un museu amb gravats rupestres (patrimoni de la humanitat perquè no tenen res més).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada