diumenge, 4 d’octubre del 2009

Narvik – Mo i Rana

430 km. Jo recomano deixar la E80 a Fauske i agafar la 17, va per la costa, és molt més maca i hi ha algunes cosetes a veure. Si teniu ganes feu una marrada fins Bodo (40 km anar i tornar), si anar fent. Entre mig hi ha algun ferry amb una freqüència de 2 hores que us pot espatllar les previsions pel dia i altres menys emprenyadors. 


Al sud de Bodo, 7 o 8 km, hi ha Salstraumenn, un fiord amb un coll d’ampolla per on passa tota l’aigua cada cop que la marea puja i baixa, creant unes corrents fantàstiques (les més importants del món, diuen). 


I una mica al nord de Mo i Rana, agafant la E6 cap al nord i prenent un desviament a l’esquerra al cap de 7 o 8 km, hi ha una carretera que mena a la gelera de Svartissen, les úniques restes del casquet polar que ocupava tot Europa fins els Pirineus, ara fa uns 10.000 anys. El desviament són uns 20 km de carretera, però cal dir que els darrers 4 o 5 no estan asfaltats, de forma que depèn de la màquina que porteu i del temps que faci podeu tenir alguna dificultat. La carretera arriba a un llac, que es travessa amb una barqueta (no ferry) i aleshores hi ha uns 40 minuts de caminar fins al peu de la gelera. Val la pena. Ara fa 30 anys, el primer cop que hi vaig anar la gelera estava a uns 15 minuts de camí, però el retrocés ha estat molt important en aquests anys.